Escales del carrer Telègraf

Ja és una realitat la millora de l'accessibilitat al carrer Telègraf entre Mare de Déu de Montserrat i Doctor Cadevall amb la construcció d'un tram d'escales mecàniques i dos trams d'ascensor inclinat. que permeten salvar un desnivell de 50 metres Aquesta actuació millora l'accessibilitat al barri i s'ha de convertir en una nova via d'accés als Tres Turons. La construcció d'aquests tres trams haurà de continuar amb el tram entre Varsòvia i Mare de Déu de Montserrat que donarà continuitat a aquesta actuació el proper mandat. Al llarg de tot el procés s'ha creat una comissió de seguiment veïnal per tal de potenciar la participació ciutadana.

No al Túnel d'Horta

La oposició al Túnel d'Horta, compartida amb bona part del moviment associatiu del districte, amb el temps ha donat alguns fruïts i ha aconseguit que el projecte es replantegi. El túnel inicialment es plantejava com a túnel viari per al vehicle privat, i actualment es parla d'un túnel exclusivament ferroviari. Aquest canvi, d'un túnel viari a un de ferroviari, si bé és un avenç no ens satisfà, perquè entenem que aquesta infraestructura encara que sigui sols ferroviària, tindria un impacte crític sobre la serralada de Collserola, amb efectes nefastos sobre la fauna i els ecosistemes de la serralada.És per això que des d'ICV-EUiA continuem rebutjant el Túnel d'Horta, també en la versió de túnel ferroviari, i mantenim què cal apostar per una mobilitat més racional i sostenible. 

No ens cansarem de dir que amb la meitat del pressupost què cal per a construir el túnel, és possible doblar l'oferta de transport públic existent entre Barcelona i el Vallès. Desestimar la construcció del Túnel d'Horta és doncs l'opció més racional tant des d'un punt de vista econòmic, en temps de crisi, com des d'un punt de vista ambiental i de sostenibilitat.

Flotes municipals verdes

La nova contrata de neteja de l'Ajuntament de Barcelona impulsada per Imma Mayol ha impulsat l'aparició d'un gran nombre de vehicles que no tilitzen la benzina com a combustible, afavorint uns vehicles més sostenibles i menys sorollosos.

Zones de càrrega i descàrrega

La ubicació i funcionament de les zones de càrrega i descàrrega s'ha treballat amb els diversos col·lectius de comerciants en el marc de les comissions de seguiment de les grans obres del districte. En zones amb especials dificultats, com en el Pla de Montbau, s'ha pactat la millor solució per satisfer les necessitats dels comerços i negocis de la zona. També s'ha creat carrils multiús que permeten la càrrega i descàrrega o l’aparcament durant les hores “vall” i la circulació en hores punta en carrers com Mare de Déu de Montserrat.

Millorar la seguretat vial

Dotar d’una major vigilància de la Guardia Urbana, o amb càmeres de control a les cruïlles i carrers més conflictius en hores punta; Llobregós, Pantà de Tremp, Arenys, Arquitectura, Avinguda del Jordà, Alt de Pedrell, Arc de Sant Martí, Plaça Catalana, Ronda del Guinardó, etc. I extremar la disciplina vial, especialment quan els conductors/ores limiten la mobilitat i posen en perill la integritat dels altres, com les motocicletes que circulen per les voreres, o quan són infraccions que perjudiquen el transport com els carrils bici, passos de vianants, carrils i parades de bus, o sobre les voreres, impedint el pas de vianants.

Espais públics per a tothom

En el disseny d'espais s'ha tingut en compte els usos de totes les persones, dones, gent gran, criatures... i la seguretat de l'entorn; sense crear racons, espais foscos o recorreguts amb poca llum. En aquest sentit, s'ha treballat amb els veïns i veïnes a partir de processos participatius i comissions de seguiment de les obres. Cal compromís polític per fer del disseny d'espais públics un compromís per a tothom.

Vies cíviques

En alguns casos s'ha tirat endavant els instruments de planejament urbanistic que han de permetre recuperar aquests espais i s'està treballant per definir com han de ser a partir de procesos de participació. És el cas de la Rambla del Carmel, o de l'Avinguda Pi i Margall. En altres casos, s'ha tirat endavant aquesta recuperació i ja és una realitat, amb l'enderroc del vieducte del Guinardó s'ha recuperat la Ronda del Guinardó.

Semàfor al carrer Sardenya

Instal·lació d'un semàfor a la cruïlla del carrer Sardenya amb carrer de l'Encarnació. Una de les formes de pacificar el trànsit en especial a barris com el Baix Guinardó amb una forta pressió de vehicles és posar nous semàfors en aquelles itineraris més freqüents.

Nou vial de la Meiland fins a Can Cortada

La creació d'aquest nou vial s'està treballant en el marc de la nova promoció d'habitatge públic que s'hi està construint. S'està elaborant el projecte executiu per dur a terme aquest nou vial. Aquest carrer portarà el nom de Juliana Buceno, llevadora d'Horta.

Obertura del carrer Palafox

S'han trobat dificultats en la gestió de l'expropiació. S'està revisant la proposta per tal de poder obrir el carrer.

Túnel de la Rovira

S'ha realitzat el nou asfaltat del túnel i els seus accessos. S'ha treballat en la millora de les condicions de seguretat per tal de convertir el túnel en un espai amb totes les condicions de seguretat establertes. S'ha treballat per tal de canalitzar les filtracions d'aigua i evitar que arribessin a la calçada i s'ha millorat l'enllumenat i els punts d'emergència, així com la ventilació i le drenatge. Les obres suposen una inversió de 11 milions d'euros per posar al dia aquesta instal·lació.

Asfalt sono-reductor

Aquest tipus d'asfalt s'aplica de forma habitual allà on és possible, en carrers com Dante Aligheri, Josep Sangenís, Mare de Déu de Montserrat, Padilla, la Ronda Guinardó o Coll i Alentorn. L'asfalt sonoreductor tot i tenir una manteniment més difícil suposa una disminució del nivell del soroll als nostres carrers.

Impulsar camins escolars

Durant el mandat no s'han impulsat camins escolars específics, però sí que s'ha estat atent a atendre les demandes d'escoles per tal de millorar la mobilitat i l'accés a les escoles. En aquest sentit s'han fet mesures diverses a escoles de la Vall d'Hebron, Baix Guinardó o Carmel i s'està reballant actualment per tal d'impulsar un projecte més ampli amb la Coordinadora d'AMPES de la Font d'en Fargues.

Semàfor davant del CAP d'Horta

Després d'estudiar-ho, s'ha desestimat la instal·lació d'aquest semàfor davant del CAP. Es planteja però la possibilitat d'adoptar altres mesures per reduir la velocitat en aquesta zona.

Semàfor al carrer Santuari

La instal·lació d'un nou semàfor a la cruïlla entre el carrer de Santuari i Gran Vista, millora sensiblemement la regulació del trànsit en un petit espai en el que conflueixen importants diversos carrer amb un important flux de vehicles. Al marge dels anomenats Santuari i Gran Vista en aquest punt s'incorpora també el transit provinent del carrer de Mülhberg, de caràcter molt veïnal, però també els dels carrer de Conca de Tremp i de Dr. Bové.

Aquesta era una vella reivindicació veïnal i que dona solució als importants trastorns en el transit rodat que s'hi produïen de manera habitual.

Semàfors al carrer Jorge Manrique

S'ha instal·lat dos nous semàfors a les interseccions de Jorge Manrique amb els carrers Ventura Rodríguez i Arquitecte Moragas.

Nous itineraris de mobilitat a peu

S'ha estudiat la possibilitat de crear nous itineraris però cal continuar la feina feta a Horta en aquest sentit, estenent-la ara als entorns del mercat, i estudiar les possibilitats de barris com el Guinardó, La Clota, o alguna zona del Carmel. Els itineraris per vianants poden fer-se amb minsos recursos, mitjançant l’exclusiva prohibició de pas als vehicles en determinades zones de cada barri. Cal que aquests eixos connectin entre sí els serveis bàsics dels barris, com ara les escoles (camins escolars), els mercats (camins del mercat), centres sanitaris, etc., fent recorreguts segurs per als nens i nenes.

Circulació i aparcament al carrer Alarcón

S'ha elaborat un protocol que ja s'ha posat en execució. S'ha reforçat la senyalització d'entrada prohibida i el gir prohibit des del carrer Lisboa, i  s'ha restringit el pas al carrer Marqués de Castellbell amb Alarcón, per a vehicles pesants.

Carrils bici

Tot i que l’orografia d’alguns barris del nostre Districte presenta serioses dificultats per a les persones amants de la bicicleta, hi ha carrers on és possible fer-hi carrils-bici. S'ha treballat amb la voluntat de crear una xarxa bàsica per a les bicicletes, que afavoreixi la seva mobilitat al districte i establir recorreguts que permetin la connexió de la xarxa bàsica de la bicicleta amb els transports públics. Si que s'ha incorporat ja la creació de carrils bici segregats en la reurbanització prevista de la Ronda Guinardó, l'Avinguda de l'Estatut i Pi i Margall.Amb tot, la millor garantia de circular amb bicicleta amb seguretat és que la major part del nostre districte sigui una zona pacificada de trànsit.

Aparcaments per a motos

Les voreres han de restar lliures per al pas dels vianants. En el nostre Districte un gran nombre de persones utilitza la moto com a mitjà de transport. Per això s'ha incrementat en més de 1.200 les places d'aparcament per a motos a la calçada al llarg del mandat, arribant a les 3.260, però també s'han eliminat algunes places ja existents per les obres d'urbanització d'alguns carrers, pel que s'està estudiant nous emplaçaments.

Pacificació del trànsit

S'ha analitzat tots els llocs possibles de millora i s'ha elaborat els protocols adients, i s'ha enviat aquesta proposta a Mobilitat i als Serveis Tècnics del Districte. Cal destacar que la Guàrdia Urbana del Districte ha elaborat al llarg dels darrers quatre anys 372 protocols de millora de la via pública, un 85% dels quals estan en marxa. Això ha permès moltes petites i grans actuacions per millorar l'accidentalitat que ha passat de 750 accidents durant l'any 2007 al Districte a 684 l'any 2010.

Zona 30 a Horta

Al barri d'Horta s'ha implantat mesures de pacificació del trànsit, amb velocitats màximes de 30 km/h, excloent d’aquesta delimitació les vies bàsiques preferents i les de prioritat per als vianants.

Ronda de Dalt

Durant aquest mandat vam encarregar els estudis per a plantejar les possibles solucions per tal de reduir el soroll provocat per la Ronda de Dalt en el seu pas pels barris del Districte. Les conclusions d'aquests estudis es van donar a conèixer a les diferents Associacions de Veïns i Veïnes de l'entorn i als grups municipals i han servit de base per incorporar aquest tema al Pla de Reducció del Soroll de l'Ajuntament de Barcelona. Finalment s'ha pres el compromís de treballar un pla de futur que comenci a concretar totes les actuacions factibles tècnicament i econòmicament i que, a l'estil d'altres llocs de la ciutat, permetin fer un tractament de la Ronda de Dalt que disminueixi el seu efecte de barrera física entre els barris i de font de soroll per als veïns i veïnes.

Semàfor al carrer Padilla

S'ha instal·lat un nou semàfor al carrer Padilla amb Santa Carolina.

Semàfor al carrer Marina

S'ha instal·lat un nou semàfor al carrer Marina amb Taxdir.

Impuls del bicing

S'han creat al llarg del mandat parades de bicing al Baix Guinardó, Guinardó, Font de'n Fargues i Horta. S'ha plantejat la possibilitat de crear noves parades de bicing a altres barris del Districte però de moment s'ha descartat. El fet de que el Districte d'Horta-Guinardó tingui una orografia complicada fa que la gent sols faci servir el servei de bicing de baixada i per tant cal reforçar molt el servei de tornar bicicletes a les parades més altes i per tant ja no es garanteix la sostenibilitat d'aquest model. Tot i així es pot acabar de valorar la incorporació de noves parades en un futur.

Aplicació de l'àrea verda

Hem dut a terme polítiques dissuassòries, com l’àrea verda, per afavorir la disponibilitat d’aparcament per als veïns residents de zones properes a equipaments de gran afluència d’usuaris a Montbau, Sant Genís i algunes zones del Guinardó i Baix Guinardó. En el cas dels entorns de l'Hospital de la Vall d'Hebrón aquesta mesura no estava contemplada pe`ro hem aconseguit dur-la a terme i això no tan sols ha afavorit l'aparcament de residents sinó que també ha fet disminuir notablement la circulació de vehicles per Montbau i Sant Genís.

Carretera de les Aigües

S'han dut a terme actuacions per tal de garantir el pas per a vianants i bicicletes, amb la construcció de dues passeres. S'està treballant en els trams on coincideix amb la carretera de l'Arrabassada. S'han introduït itineraris per a vianants amb espasi segregats amb 2 metres mínims d'amplada per garantir una circulació a peu més segura. Les actuacions inclouen la construcció de passeres i es va actuant per fases per tal d'arranjar els 24 km de longitud que gairebé té.

Connexió dels carrers Joan Cortada i Josep Yxart

S'ha fet l'estudi d'aquesta possible connexió i s'ha elaborat un projecte de l'àmbit. Aquest estudi evidencia les dificultats objectives de fer una connexió viable per a trànsit.

Nou col·lector de la Rambla del Carmel

Per tal de poder millorar la recollida d'aigües i evitar-ne les inundacions s'està construint el nou col·lector de la Rambla del Carmel. Aquesta actuació té una gran incidència en la via pública, fet pel qual s'han hagut d'habilitar mesures extraordinàries de trànsit com l'accés al carrer Lisboa des de l'avinguda de l'Estatut. Aquesta és una de les obres importants que també demostren la capacitat de gestió del Districte.

Control trànsit

Per part de la Guàrdia Urbana del Districte s'ha fet un intens treball de prevenció de l'accidentalitat que ha permès passar de 750 accidents l'any 2007 a 684 l'any 2010. En aquest sentit cal destacar no tan sols les mesures de control amb radar en els llocs d'especial tendència a l'excés de velocitat, sinó també una activa campanya de controls d'alcoholèmia que ha permès reduir de forma significativa el nombre de positius que ha passat de 175 l'any 2007 a 96 l'any 2010.

Protocols via pública

Al llarg d'aquest mandat s'han estudiat prop de 380 protocols d'actuació a la via pública per part de Guàrdia Urbana. Aquestes són propostes de millora de la senyalització, d'incorporació d'elements com fitons o semàfors, de canvis de sentit de circulació, etc. Aquesta feina permet fer moltes petites millores que afecten a la seguretat viària, especialment en àrees de proximitat a les escoles o en el procés de progressiva peatonalització de determinades àrees.